octubre 18, 2024
Aquest passat mes de juny de 2024, ens vam embarcar en una de les aventures més emocionants que es poden viure en territori nacional: l’ascens exprés al Teide, el pic més alt d’Espanya amb els seus impressionants 3.718 metres. Amb un grup reduït i molt motivat, ens vam disposar a conquerir el cim del volcà per gaudir d’un espectacle natural incomparable: la posta de sol des del sostre d’Espanya.
La Preparació: Entrenament i bona planificació
El Teide no és una muntanya qualsevol. La seva altitud i el seu entorn volcànic el converteixen en un repte que requereix una preparació minuciosa, especialment quan es tracta d’un ascens exprés. Per a aquesta sortida és necessari un nivell adequat de forma física i experiència en senderisme d’alta muntanya.
Des del primer moment, l’objectiu era clar: arribar al cim a temps per presenciar la posta de sol, un moment màgic que transforma el paisatge volcànic en un espectacle de llums i ombres. La planificació va incloure tots els detalls necessaris per garantir que l’experiència fos segura i gratificant. Això va implicar portar l’equip adequat, que incloïa roba d’abric per a les baixes temperatures al cim, llanternes frontals per al descens nocturn i suficient aigua i aliments per mantenir-nos durant la travessia.
L’Ascens: Bellesa i repte a cada pas
Vam iniciar la nostra ruta a l’estació base de Montaña Blanca, a mitjan capvespre, per assegurar-nos de tenir el temps suficient per completar l’ascens abans de la posta de sol. A mesura que guanyàvem alçada, el paisatge es transformava, des de les sorres volcàniques i les roques negres fins als majestuosos camps de lava solidificada. La vegetació, escassa però resistent, afegia tocs de verd a l’entorn àrid.
El grup va mantenir un ritme constant, gaudint del silenci i la immensitat del Parc Nacional del Teide. Un ascens sostingut de 1400m durant prop de 10 quilòmetres que van passar aviat, amenitzats per la companyia i el paisatge que ens envoltava. La proximitat del crepuscle va afegir una capa extra d’emoció a l’ascens; sabíem que estàvem a punt de presenciar un paisatge únic, ja ens trobàvem per damunt dels niguls.
El Cim: Un espectacle inigualable
Finalment, vam arribar al cim just a temps per la posta de sol. Les vistes des del Teide són simplement impressionants. Als nostres peus, un mar de núvols s’estenia fins a l’horitzó, mentre el sol començava a descendir, tenyint el cel de tons taronges, vermells i morats. Aquest moment culminant ens va recordar per què ens apassiona el senderisme: la recompensa d’arribar al més alt, tant física com emocionalment.
L’ambient al cim era de pura calma. Temperatura suau, absència de vent i fumeroles de sofre. Vam poder gaudir de la posta de sol mentre sopàvem, amb vistes a les illes veïnes i amb l’ombra en forma de piràmide del propi Teide projectad a la mar.
El Descens: Sota les estrelles
Després de la posta de sol, ens vam preparar per al descens sota un cel estrellat, guiats per la llum de les nostres llanternes i el resplendor de la lluna. La baixada va ser ràpida, marcada per la satisfacció d’haver complert amb èxit la nostra missió.
Fins a la propera aventura!